la couverture du Culture En Jeu N°60

Le numéro 60 vient de paraître !

Au sommaire :

  • Édito : Descendre dans l'arène (Chantal Tauxe)
  • Dossier : 12 pages sur les Artistes engagés
  • Théâtre, le retour des troupes
  • La guerre des plateformes
  • À Villars-sur-Glâne en attendant Noël
  • Pratique du droit d’auteur
s’abonner

Disponibles en ligne

Afficher plus de numéros

La clav magica

imprimer imprimer

Igl ei stau in bi ed in grond pass enteifer il moviment romontsch cura che ils responsabels han realisau l’impurtonza dalla preschientscha permanenta en ils mieds da massa moderns ed electronics dil lungatg plidau, en tut sias variantas ed cun sias diversitads fascinontas. Ins ha capiu che ina retscha da cudischs romontschs cun poesias e raquens dil tschentaner vargau sin cruna en stiva a casa ni era cudischs da canzuns en regals da bauns-baselgia plitost vits seigien buca il provediment bastont per schientscha e diever d’in lungatg minoritar.

Ins ha schizun realisau che gnanc ina QUOTIDIANA sco nutriment scret per il mintgadi basti la finala per tener il lungatg “à jour”, vivs e lingiers en ina societad moderna. Radio e televisiun, oz era la preschientscha dil lungatg en la reit electronica, ein mieds decisivs per che in lungatg possi viver e sesviluppar.

Quei che ei schabegiau ils davos decennis enteifer igl intschess romontsch cun las medias electronicas ei segiramein remarcabel. Radio Televisiun Svizra Rumantscha ei sesviluppada sco instituziun ad ina garanta per in provediment continuau d’informaziun. Mo RTR ei oz era la pli pussenta furnidra da cultura multiforma sin in nivel professiunal respectabel – e quei grazia ad ina regla interna dalla SRG SSR, tenor la quala las ressursas internas vegnan repartidas buca tenor ils pertschients statistics dallas populaziuns linguisticas, mobein tenor ils basegns specifics da maioritads e minoritads existentas. Quella “clav da repartiziun” dalls finanzas enteifer la SRG SSR ei quei che ins sa numnar ina dallas “grondas entelgientschas” acquistadas el decuors dil temps enteifer ina societad democratica e civilisada.

Quels che vulan far flucs e vendetga oz cun la SRG SSR han negina capientscha per quella clav da repartiziun helvetica che risguarda ils basegns da tuttas regiuns adequatamein. Els tschaghegnan sulettamein sil profit che lur firmas vulessen spertamein ed enguordamein far cun programs da divertiment e reclamas, cun schurnalissem alla bahuta, cun concentrar e globalisar informaziuns, cun spargnar persunal, vul dir redacturas e redacturs independents cun cundiziuns raschuneivlas per retschercar e scriver.

L’iniziativa “No Billag” ei sco fatga per catschar a cantun aschibein l’independenza schurnalistica sco la purschida publicistica differenziada e critica. Quei vala per igl entir intschess svizzer. Per las regiuns perifericas significass in “gie” suren ina sperdita brutala dalla purschida quotidiana els lungatgs minoritars. Nuot encunter il fatg che era la SRG SSR sto ir en sesez e fa ina analisa critica da quei che ei necessari e quei che ei “bi da haver”. Mo defender l’independenza schurnalistica e la creativitad professiunala en tuttas regiuns linguisticas svizras ei buca mo il bien dretg dalla SRG SSR, mobein sia obligaziun. Ins sto viver in per onns en l’America dil nord per saver giudicar tgei che quei vul dir: haver negina ni mo ina fleivla instituziun publica el sectur dallas medias electronicas.

Quels che discuoran el cass dalla SRG SSR d’in radio e d’ina televisiun statala han pauca idea co tals vesan ora. Stadis totalitars han a lur disposiziun agenturas medialas che derasan nuot auter che ils interess da quels che han e tegnan la pussonza. Stadis democratics dattan concessiuns ad instituziuns che garanteschan la libertad d’opiniun ed il respect visavi tuttas vuschs e tut ils meinis che sefan udir en ina societad. In stadi che respecta ils dretgs humans siara quels che patratgan e scrivan en moda diversa e critica buca en sias perschuns. Anzi, el garantescha che era lur ideas e visiuns vegnien derasadas e discussiunadas.

La SRG SSR po esser daventada en in sectur ni l’auter grossa e cumadeivla e sto perquei ord agen interess „ir sur il cudischs“. Schebein la Billag ei la fuorma ideala per incassar las contribuziuns obligatoricas per il survetsch public medial, astgan ins dubitar. Per 2019 ei la remedura cheu gia annunziada. Mo vuler scungierar la SRG SSR ord la fiera leu nua che ei setracta da defender libertad, professiunalitad critica, diversitad culturala e beinesser social, fuss ina ortgadad catastrofala. Co scheva Brecht? Mo ils pli tups vadials elegian lur mazlers sezs!

Tgi che vul mantener la diversitad culturala e l’independenza mediala en nossa tiara sto votar NA encunter l’iniziativa “No Billag”.

© Iso Camartin. Reproduction des textes autorisée uniquement avec l’accord de l’éditeur et avec la citation de la source. Les illustrations sont la propriété de leurs auteurs respectifs.


Nos partenaires