la couverture du Culture En Jeu N°60

Le numéro 60 vient de paraître !

Au sommaire :

  • Édito : Descendre dans l'arène (Chantal Tauxe)
  • Dossier : 12 pages sur les Artistes engagés
  • Théâtre, le retour des troupes
  • La guerre des plateformes
  • À Villars-sur-Glâne en attendant Noël
  • Pratique du droit d’auteur
s’abonner

Disponibles en ligne

Afficher plus de numéros

Pertgei senza ver in mund en tei eis ti mo termagl dil mund

imprimer imprimer

Ina atgnadad dalla Svizra ei dad esser “La pintga tiara cun ils quater lungatgs naziunals”. Quei muossa la Svizra era bugen egl exteriur. Gia tontas gadas hai jeu astgau representar musicalmein la Svizra e ses quater lungatgs a caschun dad inscunters dallas ambassadas Svizras dapertut el mund. Il smarvegl ed il viv interess che nossa situaziun linguistica evochescha, che quei seigi a Seoul, a Shanghai ni a San Francisco, ei buca da surveser, aunc meins da sutestimar. E lein dir ei sco quei ch’igl ei: Era nus essan loschs da quella varietad linguistica e culturala ch’enrihescha nossa tiara. Mo eba: Era las minoritads vivan buca mo dalla bun’aria. Ellas vulan vegnir mantenidas, promovidas e sustenidas. Quei ha siu prezi. E custar cuosta era in radio ed ina televisiun naziunala dil maun public. Sche nus acceptein quella varietad e diversitad linguistica e culturala dalla Svizra.

Il romontsch ei miu lungatg mumma. Quel hai jeu sco affon udiu e viu el radio ed ella televisiun. Per mei sco affon era quei aschia clar: Il romontsch ei in lungatg che vegn capius sigl entir mund. Quei che vegneva el radio ed ella televisiun fuva il “mund”. Jeu udevel canzuns romontschas el radio e vesevel clips e documentaziuns d’artists romontschs ella televisiun. Il “mund” cantava romontsch. Enzacu pli tard hai jeu lura capiu che quei “mund” fuva nies mund romontsch.

Oz ha quei mund ina purschida da 24 uras radio, dad emissiuns regularas da televisiun, dad in’offerta digitala ch’accumpogna nus tras il mintgadi.

RTR ei ina punt denter ils idioms, denter ils vitgs e las regiuns romontschas, mo RTR ei era ina finiastra viers las autras regiuns dalla Svizra sco era viers igl exteriur. Cun ina derasaziun naziunala e digitala da ses programs e cun ils suttetels da sias emissiuns muossa RTR che la Svizra romontscha viva e ch’ella contribuescha activamein alla diversitad ed alla singularitad da nossa tiara. Ed in punct central dad RTR: Ella dat identitad e schientscha alla cuminonza romontscha. Gest ina minoritad pintga basegna in liug da sentupada per sefar udir e per sebrattar.

En nossa situaziun specifica cun negin territori da tschep linguistic e cun ina ferma diaspora romontscha ella bassa representa la RTR enzatgei sco il plaz cadruvi per nus Romontschas e nus Romontschs, in liug da scomi.

Cun in archiv che cumpeglia varga 11’000 ovras musicalas indigenas ellas pli differentas spartas, 47’000 documents audio e 10’000 documents video ei RTR creatura d’in bein cultural che promova quell’identitad e quella schientscha per nies lungatg romontsch, per nossa cultura e per nossa historia svizra. Ina memoria audiovisuala ch’ei in scazi cultural. Artists romontschs anflan en RTR ina promotura che dat ina plattafuorma per far ils emprems pass artistics e per aschia vegnir scuvretgs dad in publicum pli vast en tuttas regiuns dalla Svizra. Plinavon ei RTR ina partenaria da medias tier grondas ed impurtontas occurrenzas culturalas el Grischun. Artists ed organisaziuns profiteschan dad in’impurtonta promoziun els programs dad RTR.

RTR ei enzatgei sco “la patria romontscha” en tun e maletg, la suletta casa da medias audiovisuala dalla Svizra romontscha per la Svizra romontscha. Pia, quei “mund” romontsch, quel viva! Il poet Hendri Spescha di: “Pren affon il mund cun tei cu ti vas viado el mund, pertgei senza ver in mund en tei eis ti mo termagl dil mund!” Ed ins sa tgunsch daventar in termagl dil mund sch’ins resta buca alerts. Ei dat avunda “gronds” che fan termagls senza considerar las consequenzas. In tal termagl para a mi era l’iniziativa “No Billag”. Vegness ella acceptada fuss quei la fin dad RTR, la fin dad in’ancra impurtonta pil romontsch, la fin dil plaz cadruvi, la fin d’in scazi cultural, la fin d’in “mund”.

© Mario Pacchioli. Reproduction des textes autorisée uniquement avec l’accord de l’éditeur et avec la citation de la source. Les illustrations sont la propriété de leurs auteurs respectifs.


Nos partenaires